És la dificultat per formar el bol alimentari i/o empassar-lo, deguda a una patologia neurològica o a una alteració estructural de l'aparell bucofonador. Pot variar segons el tipus d'aliment (sòlid, semisòlid, líquid...) i la quantitat que s'empassa en cada glop. Les dificultats poden anar des de no poder empassar la pròpia saliva, fins a presentar pneumònia per broncoaspiració.
Qui pot patir disfàgia?
- Ancians (per l'envelliment de les estructures anatòmiques i neuronals).
- Persones amb patologies neurològiques (AVC, traumatismes, demències, esclerosi múltiple, paràlisi cerebral...).
- Persones amb malalties metabòliques (diabetis, malaltia de la tiroide...).
- Persones en tractament de quimioteràpia o radioteràpia.
- Tumors de cap i coll.
- Malformacions congènites de l'aparell bucofonador.
- Reseccions amb cirurgia, reconstruccions i cicatrius postquirúrgiques.
- Xerostomia (boca seca).
- Persones amb estenosi esofàgica.
- Diverticle de Zenker.
- Entre altres.
Signes d'alerta de disfàgia
Conseqüències
- Deshidratació (si la disfàgia es presenta en líquids)
- Malnutrició (pel rebuig o por a menjar)
- Infeccions respiratòries (si l'aliment arriba als pulmons)
- Mort
Cal ser conscient de la gravetat d'aquest problema i acudir a un metge com més aviat millor.
El logopeda és el professional que detecta i avalua la disfàgia, estableix les consistències i els volums per l'alimentació del pacient, i rehabilita la funció de la deglució. Tot això, amb l'objectiu de garantir la nutrició i la seguretat del pacient.
