diumenge, 5 de març del 2017

La disàrtria

Que una malaltia neurològica no et prengui la veu




Si una persona pateix una malaltia neurològica com un ictus o una malaltia neurodegenerativa com Parkinson o ELA, dins la seva simptomatologia poden tenir lloc els problemes d'articulació de la parla. Si és així, estarem davant d'una persona amb disàrtria.

Existeixen diferents tipus de disàrtria segons la localització de la lesió, però tots comprenen dificultats en els següents aspectes:


  • Respiració i com es coordina amb la parla.
  • Precisió de l'articulació.
  • Qualitat i timbre de la veu.
  • Entonació.
  • Ritme o velocitat del discurs.

Com en qualsevol patologia, hi ha diferents graus d'afectació. Podem trobar pacients que, per la manca de coordinació respiratòria, presenten fatiga quan parlen; també podem trobar casos que necessiten fer un sobreesforç per poder emetre la veu, o bé persones que han de parlar més lentament per a articular millor i que se'ls entengui. En els casos més extrems, quan la persona és incapaç de pronunciar res, utilitzem el terme d'anàrtria.

A més, és possible que la disàrtria vagi acompanyada de disfàgia, la qual és un símptoma d'alt risc per a la salut, ja que pot provocar pneumònies.

Les persones amb disàrtria han de rebre rehabilitació per part d'un logopeda o foniatra per dur a terme un tractament personalitzat, centrat en la seva simptomatologia. Durant les sessions, la teràpia és directa, però és primordial que la persona s'impliqui en el seu propi tractament. Per aconseguir que aquest sigui el més intensiu possible, el pacient ha de ser constant i realitzar a casa tots aquells exercicis requerits pel professional. Si no és així, el tractament serà molt més lent i donarà més possibilitats a la cronificació.