diumenge, 5 de març del 2017

La disàrtria

Que una malaltia neurològica no et prengui la veu




Si una persona pateix una malaltia neurològica com un ictus o una malaltia neurodegenerativa com Parkinson o ELA, dins la seva simptomatologia poden tenir lloc els problemes d'articulació de la parla. Si és així, estarem davant d'una persona amb disàrtria.

Existeixen diferents tipus de disàrtria segons la localització de la lesió, però tots comprenen dificultats en els següents aspectes:


  • Respiració i com es coordina amb la parla.
  • Precisió de l'articulació.
  • Qualitat i timbre de la veu.
  • Entonació.
  • Ritme o velocitat del discurs.

Com en qualsevol patologia, hi ha diferents graus d'afectació. Podem trobar pacients que, per la manca de coordinació respiratòria, presenten fatiga quan parlen; també podem trobar casos que necessiten fer un sobreesforç per poder emetre la veu, o bé persones que han de parlar més lentament per a articular millor i que se'ls entengui. En els casos més extrems, quan la persona és incapaç de pronunciar res, utilitzem el terme d'anàrtria.

A més, és possible que la disàrtria vagi acompanyada de disfàgia, la qual és un símptoma d'alt risc per a la salut, ja que pot provocar pneumònies.

Les persones amb disàrtria han de rebre rehabilitació per part d'un logopeda o foniatra per dur a terme un tractament personalitzat, centrat en la seva simptomatologia. Durant les sessions, la teràpia és directa, però és primordial que la persona s'impliqui en el seu propi tractament. Per aconseguir que aquest sigui el més intensiu possible, el pacient ha de ser constant i realitzar a casa tots aquells exercicis requerits pel professional. Si no és així, el tractament serà molt més lent i donarà més possibilitats a la cronificació.


dimarts, 27 de setembre del 2016

Quaderns d'estimulació cognitiva

> Feu clic a les imatges per descarregar els documents <

Quaderns Esteve:

Exercicis distribuïts en tres nivells de dificultat.


Quaderns d'exercicis de Madrid Salud:




Estimulació cognitiva per a adults:

60 fitxes de mostra dels quaderns que inclouen memòria, atenció, funcions executives, llenguatge, visuoconstrucció i percepció.


Quaderns Sandoz:



Quaderns Rubio:

Disposen de 3 nivells de dificultat, i inclouen memòria, atenció, càlcul, llenguatge, lectoescriptura i visuoconstrucció.


"Cues de pansa... i més" de Lebón:



Programa d'estimulació de la memòria:



Exercicis centrats en la malaltia d'Alzheimer:

   Exercicis per potenciar la memòria:

   Exercicis de la fundació ACE:

   Fitxes d'entrenament cognitiu de la fundació Uszheimer:

Exercicis per a la malaltia de Parkinson:

http://www.aep-taray.org/portal/images/pdf/cuadernoejercicios.pdf


dijous, 22 de setembre del 2016

Què és la disfàgia?


És la dificultat per formar el bol alimentari i/o empassar-lo, deguda a una patologia neurològica o a una alteració estructural de l'aparell bucofonador. Pot variar segons el tipus d'aliment (sòlid, semisòlid, líquid...) i la quantitat que s'empassa en cada glop. Les dificultats poden anar des de no poder empassar la pròpia saliva, fins a presentar pneumònia per broncoaspiració.


Qui pot patir disfàgia?

  • Ancians (per l'envelliment de les estructures anatòmiques i neuronals).
  • Persones amb patologies neurològiques (AVC, traumatismes, demències, esclerosi múltiple, paràlisi cerebral...).
  • Persones amb malalties metabòliques (diabetis, malaltia de la tiroide...).
  • Persones en tractament de quimioteràpia o radioteràpia.
  • Tumors de cap i coll.
  • Malformacions congènites de l'aparell bucofonador.
  • Reseccions amb cirurgia, reconstruccions i cicatrius postquirúrgiques.
  • Xerostomia (boca seca).
  • Persones amb estenosi esofàgica.
  • Diverticle de Zenker.
  • Entre altres.


Signes d'alerta de disfàgia


Conseqüències

  • Deshidratació (si la disfàgia es presenta en líquids)
  • Malnutrició (pel rebuig o por a menjar)
  • Infeccions respiratòries (si l'aliment arriba als pulmons)
  • Mort

Cal ser conscient de la gravetat d'aquest problema i acudir a un metge com més aviat millor.


El logopeda és el professional que detecta i avalua la disfàgia, estableix les consistències i els volums per l'alimentació del pacient, i rehabilita la funció de la deglució. Tot això, amb l'objectiu de garantir la nutrició i la seguretat del pacient.